dijous, 14 de febrer del 2008

Dietari final


Autor: Lluís Maria Xirinacs
Pròleg i notes: Lluís Busquets
Nom: Dietari final
Primera Edició: novembre 2007
Un recull de textos que Xirinacs escrivia, fent el compte enrera de la seva hora. Molt recomanable.
Escrit editat en aquest llibre:
(Glossa i transposició de gènere de l’article de Salvador Sostres, AVUI, 21.7.2007)
ESTIMA’L COM SI JA NO HI FOS
Estima’l com si ja no hi fos, com si l’haguessis perdut per sempre. Perquè algun dia el perdràs, perquè algun dia sentiràs el pes terrible de no poder-lo tornar a veure. Estima’l ara amb tot l’amor i tot el penediment i tota la nostàlgia que sempre reservem per als absents o per als difunts, tot lamentant-nos de com d’imbècils vàrem ser quan els teníem a la vora i sempre disposats a fer-nos feliços. Estima’l amb enyor, pensa en ell com hi pensaries com si ja només poguessis pensar-lo. Deixa’t amarar pels sentiments més íntims i adona’t de la sort que tens de poder-los projectar encara. Parla-li amb la densitat d’amor que els poetes romàntics “quoth the raven: never more”, fan servir per parlar-li al retrat de l’amada morta, i sent el miracle que et respongui i que no es perdi en eco la teva veu tremolosa. Estima a la desesperada, nota la desesperació, aquesta és l’única manera d’estimar i que estimar ho sigui tot, com si fossis en un carreró sense sortida i fosc, i de sobte les seves ales t’obrissin de nou el vol. Estima’l com si ja no hi hagués solució i adona’t que ell és la solució. De vegades penso en el temps que fa que ens coneixem i en com de fràgil és tot; de vegades quan més estimes més penses en la mort, quan més estimes més terror sents de perdre-ho tot i és per això que tota la nostàlgia i tot l’enyor que tindré si algun dia te’n vas vull que no es perdin en llàgrimes ni en plors i que puguin destil·lar-se per a tu en dolçor. Estimar-te com si ja no hi fossis, i que després la mà sigui la teva mà i el cos el teu cos, o la veu la teva veu que torna lluminosos tots els àmbits i certifica els llaços. Estimar-te amb sentiments perduts i retrobar-los, com si ja no hi fossis i comprar-te un regal i que la nit et besi els passos.