Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de juny del 2008

El noi del pijama de ratlles


Ja feia dies que tenia això paradot... no he actualitzat les noves lectures, la última, aquesta. EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES.
Vaig començar llegint-lo sense saber de que anava, i cada pàgina que passava m'agradava més.
Només cal dir que me'l vaig llegir amb poc més d'un dia.
Tot seguit faig un copiar-pegar, de la informació del llibre i de l'autor.
Un llibre molt recomanable per tots!
John Boyne Traducció de Jordi Cussà
EDITORIAL EMPÚRIES
Col·lecció: Narrativa, 296

Pàgines: 206

Any d'edició: 2007
Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l'elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s'avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s'alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l'altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l'altre costat de la tanca. L'honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d'una qualitat literària molt humana i d'una força narrativa captivadora.
John Boyne va néixer a Dublin el 1971 i es va llicenciar en Literatura Anglesa a la mateixa ciutat. Va fer un curs de creació literària a Norwich i va guanyar el premi Curtis Brown. Va començar a publicar relats i aviat va publicar la primera novela, The Thief of Time (2000). El noi del pijama de ratlles és la quarta novel·la d'aquest autor i la primera que es publica en català. John Boyne viu a Dublin i actualment treballa en la sisena novel·la. Les seves obres s'han publicat en 22 llengües.

dijous, 14 de febrer del 2008

El Principi Satànic


Nom: El principi satànic
Autor: Hector Bofill
Edició: 1ª edició - novembre 2007
Pàgines: 184
Preu: uns 13 euros
PREMI EL TEMPS DE LES CIRERES
Roger, professor universitari, ha sortit amb dones ben diverses durant la seva vida: dues alumnes cobejoses (i cobejades), una enginyera amb un alt càrrec polític que no vol tenir fills, una estranya dona madura amb aficions paranormals, una cunyada nòrdica tan escultural com innocent... Hèctor Bofill converteix cada episodi en un conte on el sexe, la intensitat dels desitjos i la fugacitat de l'amor s'erigeixen com a autèntics eixos narratius i conformen un volum que pot llegir-se com una sola història. El Principi Satànic és una proposta d'alt voltatge eròtic servida amb exquisida elegància i un rerefons filosòfic que consoliden l'autor com una de les veus més potents del panorama literari català del moment.

Mil cretins




Autor: Quim Monzó
Nom: Mil cretins
Primera edició: Octubre 2007
Preu: uns 12 euros
Temps de llegir-lo: 3 hores tirant llarg
Número de pàgines: 174





Va... i ara us escriure el conte més curt de tot el llibre... és un llibre que val la pena!

LA SANG DEL MES QUE VE

Durant el reganat del bon rei Herodes viu a l'aspre poble de Natzaret una dona anomenada Maria, casada amb un fuster afable, en Josep.Un matí magnífic de primavera, l'arcàngel Gabriel visita la dona i li diu: "Déu t'ha concedit la seva gràcia, Maria; el Senyor es amb tu"Les paraules de l'alat l'atorrollen ¿Per què saluda amb tant de protocol? L'arcàngel parla: "Déu ha decidit que tindràs un fill; li diràs Jesús"Però la Maria s'hi nega en rodo: "¿Com que, no?", es desconcentra l'arcàngel. La Maria no es fa enrera: "Ni parlar-ne. No hi estic d'acord. No tindré aquest fill".

Dietari final


Autor: Lluís Maria Xirinacs
Pròleg i notes: Lluís Busquets
Nom: Dietari final
Primera Edició: novembre 2007
Un recull de textos que Xirinacs escrivia, fent el compte enrera de la seva hora. Molt recomanable.
Escrit editat en aquest llibre:
(Glossa i transposició de gènere de l’article de Salvador Sostres, AVUI, 21.7.2007)
ESTIMA’L COM SI JA NO HI FOS
Estima’l com si ja no hi fos, com si l’haguessis perdut per sempre. Perquè algun dia el perdràs, perquè algun dia sentiràs el pes terrible de no poder-lo tornar a veure. Estima’l ara amb tot l’amor i tot el penediment i tota la nostàlgia que sempre reservem per als absents o per als difunts, tot lamentant-nos de com d’imbècils vàrem ser quan els teníem a la vora i sempre disposats a fer-nos feliços. Estima’l amb enyor, pensa en ell com hi pensaries com si ja només poguessis pensar-lo. Deixa’t amarar pels sentiments més íntims i adona’t de la sort que tens de poder-los projectar encara. Parla-li amb la densitat d’amor que els poetes romàntics “quoth the raven: never more”, fan servir per parlar-li al retrat de l’amada morta, i sent el miracle que et respongui i que no es perdi en eco la teva veu tremolosa. Estima a la desesperada, nota la desesperació, aquesta és l’única manera d’estimar i que estimar ho sigui tot, com si fossis en un carreró sense sortida i fosc, i de sobte les seves ales t’obrissin de nou el vol. Estima’l com si ja no hi hagués solució i adona’t que ell és la solució. De vegades penso en el temps que fa que ens coneixem i en com de fràgil és tot; de vegades quan més estimes més penses en la mort, quan més estimes més terror sents de perdre-ho tot i és per això que tota la nostàlgia i tot l’enyor que tindré si algun dia te’n vas vull que no es perdin en llàgrimes ni en plors i que puguin destil·lar-se per a tu en dolçor. Estimar-te com si ja no hi fossis, i que després la mà sigui la teva mà i el cos el teu cos, o la veu la teva veu que torna lluminosos tots els àmbits i certifica els llaços. Estimar-te amb sentiments perduts i retrobar-los, com si ja no hi fossis i comprar-te un regal i que la nit et besi els passos.

La paraula contra el mur

Gran llibre. A continuació transcric un paràgraf d'aquest.

“No volem ni DNI, ni passaport, ni carnet de conduir, ni euros ni segells bilingües. Volem el nostre DNI, el nostre passaport, el nostre carnet de conduir, els nostres euros i els nostres segells. No volem competir esportivament sota bandera espanyola, sinò sota la nostra pròpia bandera. No volem celebrar les victòries escoltant l’himne espanyol, sinò l’himne de Catalunya. No volem ser espanyols per la mateixa raó que tampoc no volem ser francesos o alemanys. Volem ser senzillament catalans i ser reconeguts arreu del món pel nostre nom, de la mateixa manera que els espanyols ho sou pel vostre.”