El que ens cobren de més

T'AGRADARIA FER LA VOLTA AL MÓN? DE FRANC? O COBRAR-NE L'IMPORT EQUIVALENT?
***************************************************************
Encara hi ha massa persones que, preguntades sobre les llibertats de Catalunya, probablement ens contestarien amb un tallant:
-I a mi què?
Heu intentat mai respondre aquesta pregunta?
Els resultats són bastant sorprenents.El que ens cobren DE MÉS des de Madrid són 11.544 milions d'euros l'any (dades del 2006), gairebé dos bilions de les antigues pessetes.
I dividits pels 6.7 milions d'habitants de Catalunya, tocarien per cap a 1.722,99 euros DE MÉS, PER CAP i CADA ANY. Gairebé 300.000 pessetes DE MÉS, PER CAP i CADA ANY.
(I estem dient per cap, no pas per sou)
Per si us costa de fer-vos una idea de la magnitud del tema, buscant una mica per internet, això és una volta sencera al món.AMB EL QUE ENS PRENEN DE MÉS, CADA CIUTADÀ DE CATALUNYA PODRIA, CADA ANY, FER LA VOLTA AL MÓN O COBRAR-NE L'IMPORT EQUIVALENT.
Hi ha algú que pugui creure que cap economía pot suportar aquesta sobrepressió???Però la cosa potser és encara més escandalosa si mirem què tocaria per mes a cada familia.
Dividint els 1.722,99 euros/any per 12 mesos/any, ens dóna 143,58 EUROS DE MÉS, CADA MES i PER CAP
I, per tant, tenint en conte les persones de cada familia, ens dóna:

1. 143,58 Euros de més, cada mes 23.890 Ptes de més cada mes
2. 287,16 Euros de més, cada mes 47.780 Ptes de més cada mes
3. 430,75 Euros de més, cada mes 71.670 Ptes de més cada mes
4. 574,33 Euros de més, cada mes 95.560 Ptes de més cada mes
5. 717,91 Euros de més, cada mes 119.450 Ptes de més, cada mes
6. 861,49 Euros de més, cada mes 143.340 Ptes de més, cada mes
7. 1005,07 Euros de més, cada mes 167.230 Ptes de més, cada mes
   

PER A UNA FAMILIA DE 4 PERSONES, GAIREBÉ 100.000 PTES DE MÉS, CADA MES.I PER A UNA DE 6 PERSONES, GAIREBÉ 150.000 PTES DE MÉS, CADA MES.

Ens poden dir que mai es distribuïria així, i potser és cert, però lluny de ser un contra-argument, això reforça encara més les nostres posicions. Atès que, si es distribueix en forma de beneficis socials, fàcilment sortirien encara més beneficiades aquelles persones amb les rendes baixes i mitges, i amb això, molts d'aquells qui ara mateix són refractaris a la Llibertat de Catalunya. I no hi ha d'haver cap problema perquè més enllà de la nostra llibertat ens entenguem amb Andalusia, Extremadura, o qui sigui que ho desitgi. Catalunya té el capital industrial, ells tenen el capital humà, i per tant les possibilitats de col.laboració són virtualment inexhauribles.

PERÒ PROU SAQUEIG!!!!

I amb el somriure, la revolta

Jornada sobre la transgressió cívica
Fraga (Baix Cinca), Palau Montcada, dissabte 23 de febrer de 2008

Removent consciències

“Anar més enllà” és el significat literal del terme transgressió. No es un exercici exclusiu d’agitadors, alternatius, anarquistes... Qui més qui menys ha fet servir aquesta pràctica quan ho ha considerat una exigència moral. Les persones que transgredeixen davant d’un maltracte legal ho fan precisament perquè són responsables, sensibles, de pedra picada. Per contra, assumir passivament el maltracte serveix al maltractador de confirmació que ell actua correctament. Henry D. Thoreau (1817-1872), un dels après de la desobediència civil, afirma que “qui accepta el mal sense protesta, de fet li dóna suport”.

En el decurs de la història, la transgressió ha estat una acció fundadora de nous drets, inclòs un dret tan humà com el de resistir davant d’una norma injusta. En aquest sentit, el no reconeixement dels drets lingüístics de la població autòctona de la Franja de Ponent ha esdevingut un dèficit democràtic preocupant.

Amb aquesta jornada us convidem tant a la reflexió com a l’acció. Hannah Arendt (1906-1975), filòsofa alemanya d’origen jueu, sostenia que pensar ens impedeix ser crèduls i obedients: “no ens deixarem tan aviat convèncer per allò que tots diuen o per allò que dicten les modes o pels discursos oficials. Ens haurem tornat més atents cap allò particular, ens haurem allunyat de les creences comunes”. Així doncs, pensar desmunta tot allò que molts diuen irreflexivament. Arendt també sostenia que ser lliure és actuar: “només pensar no ens fa lliures, perquè la llibertat es mostra en l’acció, en la intervenció en el món per fer aparèixer quelcom que prèviament no existia [...] fet que requereix la participació d’altres éssers humans”. Interrogar-se i moure’s, amb coherència i raonaments, superant aquells límits que no ens deixen ser, és posar-se en camí.

Quim Gilbert, psicòleg

Vila de Fraga, hivern de 2008

Programa:

10:00.- Obertura a càrrec de Susanna Barquín, presidenta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, IEBC.
10:15.- Ponència Justícia i transgressió a càrrec de Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial. Presentarà Juli Pallarol, jurista.
11:00.- Ponència Creativitat i transgressió a càrrec de Patrícia Gabancho, escriptora. Presentarà Maria López Fontanals, secció patrimoni de l’IEBC.
11:45.- Descans
12:15.- Presentació del llibre Elogi de la transgressió a càrrec de Judit Mulet, professora de l’IES Baix Cinca (període 1997-2007), i amb la presència d’Àngel Velasco, coeditor, i Ramon Camats, coautor.
13:00.- Conferència Una dècada sense dades demolingüístiques a la Franja. Novetats amb l’Enquesta d’Usos Lingüístics a càrrec de Natxo Sorolla, sociolingüista. Presentarà Pep Labat, sotspresident de l’IEBC.

Organitza: Institut d’Estudis del Baix Cinca.Amb la col•laboració d’Òmnium Cultural de Ponent.Més informació: http://www.iebc.cat/

Cutxurrumbai

Després d'una setmana pensant un nom pel meu nou bloc, ja el tinc, i m'agrada!!

Per què aquest nom??

Doncs ahir, vam anar a l'slavia a sopar i al concertillo, i tocava ai, ai, ai. un grupet de rumba que s'ha reajuntat i que val la pena. Al concert vaig disfrutar molt (tot i estar cansadota..), i em vaig comprar el cd de les seues millors cançons.

Avui, mirant les cançons que hi havia, les que havia escoltat, les que no, les que si però que no sabia el nom, etc. m'he trobat amb el nom d'una cançó que m'ha agradat: Cutxurrumbai!

Us posaria la lletra però es que no l'he trobada, quan tinga una estoneta ja em dedicaré a escriure-la.

El Principi Satànic

Nom: El principi satànic

Autor: Hector Bofill

Edició: 1ª edició - novembre 2007

Pàgines: 184

Preu: uns 13 euros

PREMI EL TEMPS DE LES CIRERES

Roger, professor universitari, ha sortit amb dones ben diverses durant la seva vida: dues alumnes cobejoses (i cobejades), una enginyera amb un alt càrrec polític que no vol tenir fills, una estranya dona madura amb aficions paranormals, una cunyada nòrdica tan escultural com innocent... Hèctor Bofill converteix cada episodi en un conte on el sexe, la intensitat dels desitjos i la fugacitat de l'amor s'erigeixen com a autèntics eixos narratius i conformen un volum que pot llegir-se com una sola història. El Principi Satànic és una proposta d'alt voltatge eròtic servida amb exquisida elegància i un rerefons filosòfic que consoliden l'autor com una de les veus més potents del panorama literari català del moment.

Mil cretins

Autor: Quim Monzó
Nom: Mil cretins
Primera edició: Octubre 2007
Preu: uns 12 euros
Temps de llegir-lo: 3 hores tirant llarg
Número de pàgines: 174





Va... i ara us escriure el conte més curt de tot el llibre... és un llibre que val la pena!

LA SANG DEL MES QUE VE

Durant el reganat del bon rei Herodes viu a l'aspre poble de Natzaret una dona anomenada Maria, casada amb un fuster afable, en Josep.Un matí magnífic de primavera, l'arcàngel Gabriel visita la dona i li diu: "Déu t'ha concedit la seva gràcia, Maria; el Senyor es amb tu"Les paraules de l'alat l'atorrollen ¿Per què saluda amb tant de protocol? L'arcàngel parla: "Déu ha decidit que tindràs un fill; li diràs Jesús"Però la Maria s'hi nega en rodo: "¿Com que, no?", es desconcentra l'arcàngel. La Maria no es fa enrera: "Ni parlar-ne. No hi estic d'acord. No tindré aquest fill".

Dietari final

Autor: Lluís Maria Xirinacs

Pròleg i notes: Lluís Busquets

Nom: Dietari final

Primera Edició: novembre 2007

Un recull de textos que Xirinacs escrivia, fent el compte enrera de la seva hora. Molt recomanable.

Escrit editat en aquest llibre:

(Glossa i transposició de gènere de l’article de Salvador Sostres, AVUI, 21.7.2007)

ESTIMA’L COM SI JA NO HI FOS

Estima’l com si ja no hi fos, com si l’haguessis perdut per sempre. Perquè algun dia el perdràs, perquè algun dia sentiràs el pes terrible de no poder-lo tornar a veure. Estima’l ara amb tot l’amor i tot el penediment i tota la nostàlgia que sempre reservem per als absents o per als difunts, tot lamentant-nos de com d’imbècils vàrem ser quan els teníem a la vora i sempre disposats a fer-nos feliços. Estima’l amb enyor, pensa en ell com hi pensaries com si ja només poguessis pensar-lo. Deixa’t amarar pels sentiments més íntims i adona’t de la sort que tens de poder-los projectar encara. Parla-li amb la densitat d’amor que els poetes romàntics “quoth the raven: never more”, fan servir per parlar-li al retrat de l’amada morta, i sent el miracle que et respongui i que no es perdi en eco la teva veu tremolosa. Estima a la desesperada, nota la desesperació, aquesta és l’única manera d’estimar i que estimar ho sigui tot, com si fossis en un carreró sense sortida i fosc, i de sobte les seves ales t’obrissin de nou el vol. Estima’l com si ja no hi hagués solució i adona’t que ell és la solució. De vegades penso en el temps que fa que ens coneixem i en com de fràgil és tot; de vegades quan més estimes més penses en la mort, quan més estimes més terror sents de perdre-ho tot i és per això que tota la nostàlgia i tot l’enyor que tindré si algun dia te’n vas vull que no es perdin en llàgrimes ni en plors i que puguin destil·lar-se per a tu en dolçor. Estimar-te com si ja no hi fossis, i que després la mà sigui la teva mà i el cos el teu cos, o la veu la teva veu que torna lluminosos tots els àmbits i certifica els llaços. Estimar-te amb sentiments perduts i retrobar-los, com si ja no hi fossis i comprar-te un regal i que la nit et besi els passos.

La paraula contra el mur

Gran llibre. A continuació transcric un paràgraf d'aquest.

“No volem ni DNI, ni passaport, ni carnet de conduir, ni euros ni segells bilingües. Volem el nostre DNI, el nostre passaport, el nostre carnet de conduir, els nostres euros i els nostres segells. No volem competir esportivament sota bandera espanyola, sinò sota la nostra pròpia bandera. No volem celebrar les victòries escoltant l’himne espanyol, sinò l’himne de Catalunya. No volem ser espanyols per la mateixa raó que tampoc no volem ser francesos o alemanys. Volem ser senzillament catalans i ser reconeguts arreu del món pel nostre nom, de la mateixa manera que els espanyols ho sou pel vostre.”